origens-ca-l-Anita-manlleu

 Ca l'Anita forn manlleu ca l'anita forn manlleu  ca l'anita forn manlleu ca l'anita forn manlleu ca l'anita forn manlleu

El 1888 Ramon Rovira i Masmitjà i Dolores Camps van fundar el forn al carrer Call del Ter, actual Enric Delaris, situada davant del col·legi del Sagrat Cor de Jesús. La primera generació va poder seguir amb el negoci gràcies a un ”hermano” de la Salle que els ensenyava a llegir, escriure i fer els comptes a canvi de pa.

Van anar passant els anys, fins que el 1913, es canvia el local a l’actual carrer de la Passió número 10. La primera generació va tenir quatre fills i una filla, l’Anita, que era la més petita. Tot i així, degut a que els seus germans van decidir no fer-se càrrec del negoci, ella va voler continuar. L’inici de la segona generació comença en el moment en que Anita Rovira i Camps s’enamora i es casa amb un treballador del forn, en Jaume Bosch i Puigcorbé. Fins aquells moments nomes es feia pa i coca i va ser a partir de la tercera generació que s’introdueix la pastisseria.

La tercera generació encapçalada pel fill Wenceslao Bosch i Rovira, va quedar sense el seu pare a l’edat de 18 anys, el qual hagué d’assistir a la mili, fer-se càrrec de la seva mare i tirar endavant el negoci. Anys més tard es casà amb l’Assumpta Burgaya i Devesa. I va ser ella qui el va convèncer que tenia que aprendre l’ofici de pastisser. El 1961 ja disposaven de pa, coca i pastisseria. Aquest mateix any naixia l’hereu de la família en Josep Bosch i Burgaya, el qual seria la futura quarta generació.

La quarta generació comença amb Josep Bosch, que l’any 1988 es casà amb Maria Cirera i González. Que són els que continuen fins a l’estat present.

Es va fer una reforma important a la botiga l’any 1993, adaptant-la a l’actualitat, però sempre tenint en compte l’estructura clàssica dels inicis. L’última reforma que es va fer, va ser el 2010 en la qual es va canviar completament, modernitzant-la i continuant amb un ampli ventalls de productes sempre artesans, des de bomboneria fins a pa, passant per gelats, pastisseria… sempre tot elaborat de forma artesana i destacant el forn de llenya. Reformes a l’obrador sempre s’ha anat portant al dia, tot mecanitzat sense perdre l’artesania.

En Josep Bosch va ser el pioner en treure la galeta del serpent, degut a que feia falta un producte que identifiqués el poble de Manlleu. Aquest producte, es una galeta en forma del Serpent de Manlleu.

En Josep sempre ha anat a fer cursos per a formar-se més, primer va ser ensenyat pel seu pare, però quan ell ja en sabia més que en Wenceslao, va realitzar cursos de formació. Ell també ha impartit cursos, sempre i quan disposa de temps per a poder-los realitzar, gaudeix veient que la gent té interès i aprenen a través seu, i ho considera com una bona eina de formació i d’ensenyament.

Possiblement hi podria haver-hi una cinquena generació, regentada pels fills de Josep Bosch i Maria Cirera. La Berta i en Martí. És en Martí que amb només 12 anys sembla que li agrada l’ofici de pastisser, i que li agradaria continuar. Seria una alegraria per la família si poguessin parlar d’una cinquena generació i si no es així dons el que els queda es gaudir d’aquestes quatre generacions i fer cada dia un recordatori de totes les generacions passades.

El forn Sant Roc va ser premiat com a empresa centenària per la Generalitat de Catalunya, al Palau de la Generalitat, amb una rebuda per part del president Artur Mas, la cerimònia va ser molt emotiva i alhora gratificant. I el segon premi rebut, va ser pels 125 anys amb el negoci per la cambra de Comerç i Indústria de Barcelona, el premi atorgat també per el President Artur Mas. Amb tots aquets actes s’han acabat totes les celebracions dels 125 anys del Forn Sant Roc.

El nom del Forn ve pel fet de que tenen el Sant a la façana, la història de Sant Roc es remunta des del temps de la Guerra Civil Espanyola, quan Wenceslao Bosch era petit, la població de Manlleu començava a retirar els Sants dels carrers. Un dels quals era Sant Roc, ubicat en una fornícula al carrer de la passió. El veí que es va encarregar d’arrencar-lo va ser el pare d’en Wenceslao, en Jaume, que acostumat a carregar sacs de farina de 100kg no li va resultar una gran dificultat. Van quedar que el llençaria a les escombraries, però tot i així, sent advertit per els rojos ell el va amagar al paller. Durant la Guerra Civil el Sant va ser amagat al refugi que havien construït amb bales de palla, on durant els bombardejos tota la família s’hi refugiava. Quan van entrar els nacionals, la família Bosch es va voler quedar el Sant que els havia custodiat durant tota la Guerra. I d’aquí prové el nom del Forn Sant Roc.

Berta Bosch Cirera (5a generació)

 

Los comentarios están cerrados.